Des que vaig començar a fer feina a secundària que intent aplicar, cada vegada més, les TIC en la meva pràctica docent. Però, malauradament, els recursos encara no són, ni de lluny, els que necessitam.
Ara bé, des que he començat aquest curs, el fet que de totes les propostes sempre n’haguéssim de posar en pràctica alguna amb l’alumnat m’ha obligat a obviar l’escassesa de recursos i cercar solucions. Així que, una de les primeres coses que destac com a positives del curs és haver fet adornar-me que, en millors o pitjors condicions, tot es pot fer. Al costat d’això, haver tornat a engegar el bloc, que durant el curs passat pràcticament no va funcionar, m’ha engrescat molt.
En segon lloc, i enllaçant amb alguna de les reflexions que ja havia fet, el plantejament que la finalitat última és englobar sempre les quatre habilitats lingüístiques no l’hem de perdre de vista mai. I tampoc que de manera aïllada també s’han de treballar. Em refereix que les TIC signifiquen això i, a més, ho fan possible; cosa que, de vegades, és més difícil de plantejar des d’activitats considerades més tradicionals.
La pràctica amb l’alumnat m’ha demostrat, d’una bada, la seva competència absoluta en tecnologies (un avantatge!); de l’altra, que tot allò que implica treballar el mateix, però trencant la dinàmica de sempre engresca moltíssim. Això em fa pensar que d’ara endavant, i encara que sigui amb un parell de portàtils i el projector, rendibilitzar els recursos proposats des del curs i descobrir-ne més per posar-los en pràctica serà molt possible. Només cal ganes, imaginació, proposar-s’ho i endavant!
